Com un tintineig d'aigua cristalina

sento aquest matí,

el sol ja llueig, les roques s'enmirallen

al Port Pelegrí;

els ocells l'escolten i dalt els pins canten

al compàs del mar,

i a sota Les Voltes una ona perduda
l'escuma ha deixat.

Una nit tranquila d'estiu

a la plaça de la font,

allà us quedareu si sentiu
l'Alexandre amb l'acordió.

Els pescadors ens contaran històries

dels temps pasats tant diferents,

de la taverna de Can Batlle,
de les cantades d'altres temps.

No hi ha cap platja més dibuixada,

més admirada per cap pintor

que la petita, blanca i arcada

platja bonica del Port-Bo.

Per vora l'aigua, sobre les roques

passejant vas fins al Canadell

i l'airet fi que et besa la cara
besar voldria tota la pell.

Tot costejant podrem anar
des dels Tres Pins fins Els Forcats.

I es que nosaltres t'estimem, Calella

la d'en Francisco, d'en Mollás i la Raquel

i nostres cants s'escamparan pels aires

doncs cridarem fins que arribin dalt el cel,

i si podem aconseguir una estrella

aquesta estrella haurem d'agafar per tú.

Es tal com els que t'estimem, Calella
de nostra infància i nostra joventut.

Narcisa Oliver